Llicència de Creative Commons Aquesta obra està subjecta a una llicència de Creative Commons

dimarts, 31 de maig del 2011

        Un any més s'ha acabat el curs i, arribat el final, esclaten les emocions. Pel que fa a l’assignatura de valencià, també he repetit com cada any la satisfacció de posar unes notes consensuades amb l’alumnat, en què tot el món està d’acord i la gran majoria satisfet. El meu mètode és fer-vos treballar moltíssim al llarg del curs, igual que ho faig jo, donant-vos moltes oportunitats per millorar la nota i obtenir bons resultats i, d’aquesta manera, la quantitat d’aprovats és molt alta. No regale res, és el vostre treball i esforç,  jo, únicament em limite a no tancar-vos la porta. N’hi ha qui ha pogut aprovar l’assignatura en l’últim moment, això sí, perquè ha fet el treball de la 3ª avaluació, ha llegit llibres per millorar la nota, o simplement ha aprovat un examen que valia un 80 per cent. En fi que solament suspén qui ho ha decidit així, pel motiu que siga, però no he estat jo qui l’he suspés. Des de principi de curs quan us queixeu que el valencià és complicat d’aprovar perquè no domineu el comentari, jo sempre us dic que aprovar valencià és molt fàcil, s’han d’aprovar la resta d’assignatures, i ja us quedarà avaluat positivament. I, sorprenentment és en l’assignatura que més deures, llibres de lectura, treballs i exàmens féu, ningú no s’ho deixa, al revés mostreu molt d’interés i per això em féu tan fàcil aprovar-vos, no tinc més que desplegar el meu full de notes i veure quant s’ha treballat. N’hi ha qui vol un 10 i d’acord amb això rendeix, i n’hi ha qui només aspira a un 5 i, fins i tot li costa, però sap que ho pot aconseguir. En fi que, malgrat la gran quantitat de treball, per a vosaltres i per a mi, arriba l’hora d’arreplegar els fruits i, de moment ha estat una bona collita, ara a pel selectiu.



       Respecte a la tutoria, ha estat molt complicada. Hem tingut de tot. No vull fer un recompte perquè n’hi ha coses molt personals que solament deu saber la persona implicada i la tutora. I, no cal dir el final, és la primera vegada que acabe l’avaluació plorant d’impotència, però això tampoc vull fer-ho públic, solament vull reconéixer el paper de la meua estimada companya Maribel que, com a cap d’estudis, ha fet una feina impagable recolzant-me en tot moment i després ajudant-vos en tot el que ha pogut.


        En fi, sé que, com cada any, us anireu oblidant un poquet d’aquest curs perquè les experiències que us queden per viure són molt importants i transcendentals en la vostra vida, però sí que quedarà un record dolç i tendre d’aquest segon de batxillerat.

QUE VIVIU EN FELICITAT.


No trieu el conflite sinó la pau, la por sinó l’amor




De gala 2011

1 comentari:

Anònim ha dit...

ohh, Mercé et trobarem a faltar! Que et vaja tot molt bé i que siguis feliç!